Estris i utensilis d’ahir i d’avui

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00747.JPG$

MAC, Barcelona

$E:\Pictures\cultura clàssica\ciutats\ROMA_CATALUNYA\Baetulo\Baetulo19nov\Museu\IMG_6709.JPG$

Museu de Badalona

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00845.JPG$

Col·lecció Amatller

Trimalció sent preferència pel vidre, tot i la seva fragilitat, ja que no fa olor:

“...Ignoscenti mihi, quod dixero: ego malomihi vitrea, certe non olunt, quod si nonfrangerentur mallem mihi quam aurum;nunc autem villa sunt.”

Petroni, Satiricó 50

El vidre, malgrat la seva fragilitat, ha arribat fins a nosaltres perquè en la seva major part ha estat trobat en enterraments, com a les tombes d’Empúries MMX.

$E:\Pictures\cultura clàssica\vidre\empuries2010.jpg$

En un determinat moment aquests objectes de vidre quotidians, utilitzats tant a la cuina com a la taula, es van fer servir per guardar les cendres d’un difunt o bé van formar part d’un aixovar funerari i aquest fet els va preservar.

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\1550399858_dd3c9accf0.jpg$

Museo Arqueológico Nacional, Madrid

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00815.JPG$

En un primer moment, el vidre és un objecte de luxe, escàs i molt costós.

Gràcies a la tècnica, encara utilitzada avui, del bufat es va popularitzar i va evolucionar en diferents models de fabricació i decoració per a esdevenir un element molt comú a la vida quotidiana dels romans.

$H:\VIDRE_EXP_ARQUEOLOG\DSC00771.JPG$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\1525718807_0b5862ab11.jpg$

Museo Arqueológico Nacional, Madrid

La barreja dels elements químics (sílice, minerals calcaris i materials alcalins (sosa o potassa) amb altres elements secundaris (òxids o sals metàl·liques) fa que el producte resultant tingui unes característiques quant al color, la duresa i la plasticitat.

Els vidriers sempre han amagat la fórmula de fabricació dels seus productes.
Una vegada triturats tots els elements que componien el vidre, es procedia a la barreja prèvia a uns 700-899º i després a la fusió a uns 1000º.

Forn de tres cossos: en un es cremaria la llenya, en l’altre es faria la cocció del vidre i en l’últim es recalfarien les peces mentre s’estaven treballant. Forn MAR

$E:\Pictures\cultura clàssica\vidre\fornMAR.jpg$

No sabem del cert com eren, però segur que no es diferencien gaire de les actuals: la canya de bufar, el puntill per donar forma a les peces, les tisores, les pinces, les estenalles, el compàs...

$E:\Pictures\cultura clàssica\vidre\estrisMAR.jpg$

$E:\Pictures\cultura clàssica\vidre\dsci0566.jpg$

El vidre estirat i modelat damunt una barra (dibuix M.A.Grau)

$E:\Pictures\cultura clàssica\vidre\dsci0565.jpg$

$E:\Pictures\cultura clàssica\vidre\dsci0567.jpg$

$E:\Pictures\cultura clàssica\vidre\dsci0569.jpg$

$E:\Pictures\cultura clàssica\vidre\dsci0570.jpg$

El bufat va permetre fer tota mena de recipients, ampolles o olles de gran capacitat o delicades peces d’adorn en un temps inferior.

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00884.JPG$

El bufat a motlle garantia la regularitat de les peces, poder treballar a demanda dels clients i poder marcar l’origen, l’autor o el contingut.

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00857.JPG$

El pintat, el gravat, el polit, el tallat, el daurat o les aplicacions de vidre, el pinçat...eren l’acabat final i un senyal de qualitat i distinció.

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00719.JPG$

MAC, Barcelona

Fragment de plat siri amb tècnica millefiore, MAR

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\fragmentplatsirimillefioreMAR.jpg$

Coneixem el nom d’un vitrarius, Ennió, un artesà sirià actiu a Itàlia, del qual ens han arribat les seves peces signades, per cert ben refinades:

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\34b_727_l.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\Coppa_Ennione_534_l.jpg$

El pintat s’aplicava amb un pinzell damunt la superfície polida del vas; de vegades es marcava el perfil amb una incisió.

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\65_568_l.jpg$

A Roma hi havia un artesanat (vicus vetrarius) molt refinat que elaborava també vidres de finestra.
A l’època augustea tardana, es treballava a Roma, Sidó, Alexandria d’Egipte, a Hispània i a la Gàl·lia.
Entre els segles I i III es va difondre per Itàlia, Grècia, Dalmàcia, Síria...

Pixis amb tapa cònica, producció síria-palestina

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00850.JPG$

A la cuina i a la taula el vidre troba una àmplia difusió en època romana.

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\triclini\606px-Herculaneum_Fresco_001.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\triclini\MESA_R~1 - copia.JPG$

La vaixella de taula de vidre es va popularitzar al segle II dC. Pel seu baix cost va poder competir samb les de bronze i de ceràmica, més habituals fins aleshores.
Es valorava, malgrat la fragilitat, la seva transperència així com la facilitat de neteja i que no deixés gust.

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00890.JPG$

Col·lecció Amatller

Les copes i els bols servien per a les begudes, o bé per contenir salses i espècies.

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\015-vaso-y-cuenco-s-i-dc.jpg$

$H:\VIDRE_EXP_ARQUEOLOG\DSC00733.JPG$

Col·lecció Amatller

A la taula també hi havia vasos. Eren exemplars refinats de vidre molt fi i amb diferents decoracions, aconseguides per mitjà de la tècnica del bufat en motlle.

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\vasobsidia.jpg$

Vas obsianumque imita l’obsidiana Plini, N. His. XXXVI 196

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\vasrefinatopac.jpg$

Vas del segle IV amb catorze caboixons de color blau aplicats al cos, MAC

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\024-vaso-s-iv-dc.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\42_544_l.jpg$

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00891.JPG$

Col·lecció Amatller

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\08_Fragilitat_08_vas_gerraMC.jpg$

També es van difondre les gerres amb una nansa, amb la boca simple o tribolada, de vidre verd-blau o acolorit.Recorden la vaixella metàl·lica en què s’inspiren.

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00710.JPG$

Gerra, MAC

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\MACgerres.jpg$

$E:\Pictures\cultura clàssica\ciutats\ROMA_CATALUNYA\tarraco\07-Tarragone (Musée) (Delord)\SDC13842.JPG$

MNAT

Hídria, Baelo Clàudia MAN

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\383px-Roman_glass_hydria_from_Baelo_Claudia_(M_A_N__1926-15-287)_01.jpg$

Eren molt freqüents les ampolles de vidre cilíndric, cúbic o paral·lelepípede.
Tant s’empraven a la cuina com a la taula.
Contenien oli, gàrum...
Acostumaven a ser de color verd-blau.

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\ampulla.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\ampulla2.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\ampollesMAR.jpg$

Ampolles amb ansacilíndriques MAR

Ampolles amb ansa quadrades MAR

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\ampollesquadradesMAR.jpg$

Ampolla prismàticaCol·leció Amatller

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00843.JPG$

Ampolla prismàtica amb dosificador

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\ampollabroc.jpg$

$C:\Documents and Settings\Margalideta\Mis documentos\Mis imágenes\E7AE56F7-736F-4A37-AB1A-968D5D735457.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\014-anfora-s-ii-iii-dc.jpg$

Marcial Ep. II 40 es refereix a aquestes àmfores de vidre de Campània que contenien vins més selectes

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\amforavidrecampania.jpg$

Àmfora Museu de la Villa romana, Malta

$E:\Pictures\cultura clàssica\vidre\maltaamforavidre.jpg$

Petita àmfora amb vidre cammeo, MuseoArcheologico Nazionale, Napoli, Italia

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\amforetaambvidrecammeo.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\amforetaambvidrecammeo.jpg$

Amforisc per contenir gàrum amb el broc dosificador

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\amforagarum.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\MACenocoes-s-vi-ac.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\MAChydriska-s-iv-ac-copia.jpg$

Barril frontiniàCol·lecció Amatller

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00865.JPG$

Els plats de vidre, tot i que hi són presents n època romana, són menys comuns.Plat MNAR

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\platMNAR.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\platMAR.jpg$

$H:\VIDRE_EXP_ARQUEOLOG\DSC00765.JPG$

MAC, Barcelona

Plat de producció itàlicaCol·lecció Amatller

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00836.JPG$

Plat amb anses Museo Civico Ingauno, Albenga, Savona, Itàlia

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\platambansa.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\Piatto_decorato_ad_incisione_753_l.jpg$

Bol, mosaic jaspiat. Col·lecció Amatller

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00823.JPG$

Bol, mosaic de bandesCol·lecció Amatller

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00822.JPG$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\Bol-de-vidre-amb-decoracio-de-costelles_MAC.jpg$

$H:\VIDRE_EXP_ARQUEOLOG\DSC00826.JPG$

Col·lecció Amatller

Bol monocrom i opac segle I, MAC

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\MACcuenco-monocromo-y-opaco-s-i-dc.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\MACcuenco-mosaico-s-i-ac.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\bolgeometricMAR.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\cuencoMAR.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\bolbionicMAR.jpg$

Bol biònic amb ansa torçada, MAR

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\safatavidreMAC.jpg$

Eren amb anses o sense i amb tapadora.
De diferents dimensions.
Servien tant per a conservar aliments al rebost, com per a servir-los a taula (Sèneca parla de mol·lucs portats vius a taula en vitreis oldeu). Contenien també conserves de fruita. A més del seu ús funerari.

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\008-olla-con-tapadera-s-i-ii-dc.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\olletagranulsadria.jpg$

Vas paral·lelepípede o ovoide amb o sense tapadora per a conservar aliments

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\vasperconservaraliments.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\vasovoidetapa.jpg$

$H:\VIDRE_EXP_ARQUEOLOG\DSC00749.JPG$

També s’empraven a taula.
Podien ser simples o amb l’extrem en forma de cap d’animal (cargol...)

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\cornconsagraci.jpg$

RhitonCol·lecció Amatller

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00892.JPG$

Els kantharoi, askoi, trullae, gutti s’inspiraven en la vaixella metàl·lica i són sinònim de producció d’elevada qualitat.

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\Kantharos_541_l.jpg$

Col·lecció Amatllerguttus i askos

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00876.JPG$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\guttusMAC.jpg$

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00867.JPG$

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00880.JPG$

Col·lecció AmatllerCopa, Mediterrani oriental

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\copaansespompeia.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\copaansespompeia.jpg$

(Epigr. XII, 70)Marcial copa cara

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\copaEpigr.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\skyphosMAR.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\scyphos_l.jpg$

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\trulla.jpg$

També era de vidre un colador hemisfèric amb mànec horitzontal (trulla) emprat per a filtrar les impureses del vi abans de consumir-lo.

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00908.JPG$

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00715.JPG$

MAC, Barcelona

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\simpulumjpg.jpg$

Simpulum per fer libacions

Un rar exemplar de provador de vi, MAN Nàpols

$E:\Pictures\menjar\menjarroma\utensilis\vidre\vasovi.jpg$

Collarets, anells i aros també de vidre!

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00761.JPG$

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00712.JPG$

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00712.JPG$

MAC, Barcelona

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00828.JPG$

Col·lecció Amatller

$D:\DCIM\101MSDCF\DSC00713.JPG$

MAC, Barcelona

$H:\VIDRE_EXP_ARQUEOLOG\DSC00718.JPG$

Col·lecció Amatller

“... La vida de l’home és més fràgil que el vidre. És que potser no som, doncs, més fràgils que si fóssim de vidre? Però encara que el vidre sigui fràgil, si se’l tracta amb mirament, durarà molt temps i trobaràs néts i besnéts que beuen en les copes dels seus avis i dels seus besavis i tanta fragilitat pot ser preservada al llarg dels anys.”
Sant Agustí

El Fil de les Clàssiques