La vida quotidiana II

La higiene personal

Omple els forats d'aquest text que tracta dels banys a Grècia. Pots demanar la definició del mot que falta al forat fent clic a [?]; també pots demanar lletres fent clic a [Lletra].

La societat grega valorava molt l’exercici físic i la corporal. En els gimnasos, sempre hi havia una zona dedicada al bany dels atletes, el loutron. Depenent del gimnàs, el loutron podia ser una senzilla cambra amb o fonts adossades a la paret, on els atletes es treien la capa d’oli, suor i pols amb l’, o bé una zona de banys amb petites que omplien d’aigua freda per a relaxar-se. També podien dutxar-se tirant-se aigua amb una . Els grans gimnasos, com el de o el d’Olímpia, tenien una mena de gran banyera circular on es podia . A finals del s. V aC, aquests modestos lavabos foren substituïts per sales de bany amb sistemes per a l’aigua. Al s. IV aC, a Atenes, van aparèixer els primers banys públics. Hi tenien accés totes les classes socials: homes, esclaus, dones... només calia pagar dos cèntims de . Les famílies acomodades es van fer instal·lar sales de bany a casa seva. Tot i que els grecs no coneixien el sabó, empraven de sosa o una barreja de potassa que obtenien de la cendra de la fusta.