En els seus orígens, el gimnàs es va concebre com un centre d’; tanmateix també tenia un paper destacat quant al tracte , atès que afavoria intensos contactes humans. Amb el pas dels anys, el gimnàs va anar evolucionant fins a convertir-se en un centre : Plató va establir la seva escola a l’, i Aristòtil, al , antics gimnasos. També la religió era present al gimnàs: , Hèracles i Apol·lo hi tenien estàtues i dedicats. El culte a aquests déus era senzill, tot i que a finals d’època clàssica i en època hel-lenística es van construir santuaris i petits dins de les instal·lacions. Quant a les diferents parts del gimnàs, el centre el constituïa la . Al seu pati interior els atletes practicaven els esports de en petites fosses amb una barreja de sorra, aigua i oli. També el de llargada es feia a la palestra. Al korykeion, hi havia un sac de (korykos) ple de sorra, blat o farina penjat del sostre. Allà s’entrenaven els . L’apoditeri (apodyterion) o i el loutron () eren espais que no podien faltar en un gimnàs.