La o pale podia ser practicada com a especialitat única o bé dins de la disciplina del pentatló. Els participants, dividits en categories segons l’edat, s’aparellaven per sorteig amb els seus adversaris; els lluitadors havien d' aconseguir que el seu adversari toqués tres vegades amb l’espatlla o l’esquena el terra utilitzant preses de canell, de cintura, de coll, etc.
El , la més brutal de les competicions, era una combinació de lluita i boxa i ens fa pensar en l’actual Wrestling o pressing catch. En ell era permès tot: trepitjar, donar cops de puny, fer la traveta, llançar-se damunt l’adversari...ni tan sols els genitals eren respectats. Dues pràctiques restaven prohibides: mossegar i treure els ulls; tampoc no es permetia ficar els dits dins el nas de l’adversari. El combat durava fins que un dels dos abandonava, cosa que feia saber aixecant un dit.
La o pigme, el pugilat, era el més dur dels tres esports de combat: reunir fragments dels ossos del crani i de les vèrtebres cervicals, perdre el nas, la barbeta, les celles, les orelles, les parpelles, ésser tret sense vida de l’estadi són descripcions típiques dels epigrames satírics sobre aquest esport. Igual que el pancraci, el combat durava fins l’abandó d’un dels contrincants i també s’assenyalava aixecant un dit.
El es practicava usant una mena d'halters i consistia en cinc salts seguits sense cursa prèvia.
El es feia de manera molt semblant a la dels actuals llançadors, amb la diferència que en l’antiguitat les mesures i pes del disc variaven segons la competició.
També la era llançada després d’una petita cursa i fent passes entrecreuades.
El consistia en cinc proves combinades: llançament de disc, de javelina, salt de llargada, cursa i pugilat.
Quant a les curses a peu, us relacionem els tipus i distàncies en la taula següent: