Amb la mort d’Antoni el dia 1 d’agost de l’any 30 aC, Octavià passava a ser l’únic [?] que quedava; per tant, es convertia en el cap absolut de Roma i els seus dominis. De fet, ja havia estat investit amb el títol de [?] de per vida i, aquest mateix any, se’l ratificà en el càrrec. L’any 29 aC, va rebre el d’[?] i el següent fou elegit [?] amb Marc Agripa i el Senat li atorgà el títol de Princeps Senatus. L’any 27 aC, Octavià decidí renunciar als poders del triumvirat, però el Senat li concedí el títol d’ i li tributà alts honors. Sota la denominació de Princeps Civitatis (primer ciutadà de l’Estat) August amagava el caràcter i unipersonal del seu sistema de govern. Entre els anys 23 i 29 aC, August es convertí en el cap suprem de tots els exèrcits i de l’administració provincial (), assumí el poder consular amb caràcter vitalici (imperium consulare) i el càrrec de vigilant de les costums (). L’any 12 aC, va ser [?] i , finalment, va rebre el títol de Pater Patriae (pare de la pàtria). Així es tancava el cercle de poder dels òrgans republicans assumit per una única persona i, malgrat Roma seguí anomenant-se demagògicament “República”, el resultat fou la consolidació del poder monàrquic, procés que s’havia iniciat trenta anys abans en la figura de [?].