|
ELS AMORS DE ZEUS
Zeus descobreix Hera en una mètopa del temple
E de Selinunt (Sicília), c. 460 a.C., Museo Archeologico
Regionale, Palerm.
|
Zeus
es va casar amb la seva germana Hera,
però, casat i tot, va tenir incomptables aventures amb altres
deesses i dones. |
Júpiter
i Juno al mont Ida
de James Barry (1742-1806).
|
Entre les seves nombroses aventures
amoroses i transformacions de Zeus destaquen les explicades a continuació,
que són el tema de les pintures o gravats esmentades al costat:
| Amors
de Zeus |
Obres
|
| Acrisi,
rei d'Argos, va saber un oracle segons el qual el seu propi nét el
mataria. Així, per evitar que la seva filla Dànae quedés embarassada,
va tancar-la en un soterrani de bronze, ben vigiada. Zeus
va aconseguir entrar-hi a través d'una esquerda del sostre, un cop
transformat en una pluja d'or, que la va fecundar. De Zeus i Dànae
va néixer Perseu. |
Dànae
de Tiziano Vecellio, 1553-1554, Museo del Prado, Madrid.
Pintor venecià del barroc.
Dànae
de Gustav Klimt (1907-08), col·lecció privada, Graz.
Pintor
austríac de l'Art Nouveau.
|
| Quan
Zeus va intentar seduir una sacerdotessa d'Hera anomenada Io, aquesta
va fugir. Aleshores el déu es va convertir en una densa boira per
atrapar-la i prendre-li la virginitat. Posteriorment va transformar
la noia en una vedella per amagar-la de la ira d'Hera. Però la deessa,
desconfiada, va posar-la sota la vigilància d'Argos, un monstre de
cent ulls. De Zeus i Io va néixer Èpafos |
Júpiter
i Io de Correggio (Antonio Allegri), c. 1532, Kunsthistorisches
Museum, Viena.
Pintor
italià del renaixement.
|
| Cal·listo
era una nimfa del bosc, una de les companyes d'Àrtemis
que havien fet vot de viginitat. Com que defugia els mascles, va ser
seduïda per Zeus sota la forma d'Àrtemis i en va quedar embarassada.
Un dia que Àrtemis i les seves companyes es van banyar en una font,
Cal·listo es va veure obligada a despullar-se i a descobrir el seu
embaràs. Àrtemis la va castigar per trencar el seu vot transformant-la
en ossa. Finalment Zeus la va convertir en la constel·lació de l'Ossa
Major. |
Júpiter
sota la forma de Diana i la nimfa Cal·listo, de François Boucher,
1759, Nelson-Atkins Museum of Art, Kansas City,
Pintor
francès rococò.
|
|
Alcmena era la fidel esposa d'Amfitrió, rei de Tebes. Zeus
se'n va enamorar i per posseir-la va prendre l'aparença d'Amfitrió
quan aquest era a la guerra. D'aquesta manera van passar la nit junts
i de la seva unió de Zeus i Alcmena va néixer Hèracles. |
Gravat
del segle XVII de la comèdia de Molière, Amphitryon.
|
| Zeus
es va enamorar de Leda, l'esposa del rei d'Esparta, Tindàreu,
i s'hi va unir sota la forma de cigne. Però, com que tot seguit va
ser posseïda pel seu marit, va quedar embarassada de tots dos. D'aquestes
dues unions va pondre dos ous, dels quals van néixer dues filles,
Hèlena i Clitemnestra,
i dos fills, Càstor i Pòl·lux. |
Leda
Atòmica de Salvador Dalí,1949, Teatre-Museu Dalí, Figueres.
Pintor
surrealista català, que hi va pintar la seva esposa Gala com si
fos Leda.
Leda
de Leonardo da Vinci, Galleria Borghese, Roma.
Artista
i científic italià del renaixement.
|
| Ganimedes
era un adolescent troià que feia de pastor. Era el més bell dels mortals,
tant que Zeus se'n va enamorar i, transformat en una àguila, el va
raptar i se'l va endur volant fins a l'Olimp. Allà dalt va esdevenir
el coper de Zeus: li servia el nèctar, la beguda dels déus. |
El
rapte de Ganimedes de Correggio (Antonio Allegri), 1531-1532,
Kunsthistorisches Museum, Viena.
|
|