Alea iacta est, digué Gai Juli Cèsar després de travessar el riu i iniciar una guerra civil contra el Senat romà. Cèsar derrotà les tropes lleials a les ordres de a la batalla d’Ilerda i, després a la de (48 aC). Pompeu es refugià a , on regnava Ptolomeu XII. Allà fou assassinat i quan Cèsar aparegué, li lliuraren el cap del seu enemic. Però Cèsar es posà al costat de la germana de Ptolomeu, , a qui col·locà en el tron d’Egipte. Entre els anys 47 i 45 aC, Cèsar acabà de derrotar les tropes i va rebre els títols de cònsol i vitalici, a més se li atorgà la tribunicia potestas i l’imperium. Finalment, fou nomenat ; Aquesta concentració d’altes en una persona feia recordar a molts la figura d’un , tan odiada pels romans. Així, les idus de març (15 de març) de l’any 44 aC, un grup de senadors, temorosos que Cèsar es proclamés rei, l’assassinà quan es dirigia cap al Senat.