El costum del bany entre els romans era tan important que no es negava ni a les classes socials més desafavorides. Els més rics disposaven a les seves cases de sales pròpies per al bany () i els que no en tenien podien acudir als banys públics (), on es podia entrar per un mòdic preu.
Els banys públics, per grans que fossin, tenien sempre més o menys la mateixa distribució. Després d'entrar al , s'accedia a un vestidor, anomenat . Allà el banyista es despullava i deixava la roba en unes fornícules o nínxols que hi havia a la paret a l'alçada del cap. Tot seguit passava a tres estances amb banyeres d'aigua a diferents temperatures: el , amb aigua freda i el , amb aigua calenta. Entre les dues, el era una sala temperada amb bancs per a asseure-s'hi i adaptar-se a la diferència de temperatura. També disposaven d'una sala per a suar o , de lavabos () i d'un espai exterior per a exercicis gimnàstics, anomenat sphaeristerium o . Les cambres s'escalfaven mitjançant un sistema de calefacció subterrània anomenat hypocausis o , que consistia en elevar el terra de la cambra i escalfar aquest espai inferior amb un forn de llenya.