El sistema [?] i social romà es fonamentà en l’esclavitud. Els [?] (servi) podien tenir diferents orígens: [?] de guerra, captius d’altres terres de pirates o bandits, que eren venuts a [?], fills d’esclaus nascuts a [?] (vernae) o ciutadans que a causa d’un delicte eren condemnats a perdre la [?]. L’esclau té la condició d’objecte (mancipium) sotmès a l’autoritat del seu [?] (dominus). No té béns personals, tot i que se li podia permetre tenir uns [?] (peculium) amb els quals comprar la seva llibertat. Tampoc podien contraure [?], malgrat es reconeixia la cohabitació (contubernium) entre esclau i esclava. Els esclaus podien ser de [?] (privati) o públics (publici), és a dir, de l’estat. Hi havia diferents mitjans pels quals un esclau podia obtenir la llibertat (manumissio): inscrivint-lo al cens com a [?] (censu), declarant-lo lliure davant d’un pretor (per vindictam) o atorgant-li la llibertat en el [?] (testamento). L’esclau alliberat passava a tenir la condició de [?] (libertus), home lliure sense drets de ciutadania i amb estrets lligams amb el seu antic amo. Per altra banda els fills dels lliberts ja eren ciutadans de ple dret. Les condicions de vida dels esclaus experimentaren una considerable [?] al llarg dels temps, sobretot en època [?], causa de la influència de la filosofia estoica i del cristianisme.