Antígona

Per què creus que l'Antígona de Sòfocles ha tingut i té tanta pervivència en la literatura i en l'òpera? Raona la resposta i demostra que has llegit la de Sòfocles i la d'Espriu.


Antígona (Sòfocles), la tragèdia de Sòfocles (ca. 442 a. C.); La pasión según Antígona Pérez, obra teatral de Luis Rafael Sánchez (1968); Antígona (Tommaso Traetta), òpera de Tommaso Traetta(1772); Antígona (Walter Hasenclever), obra teatral de Walter Hasenclever (1917); Antígona (Arthur Honegger), òpera de Arthur Honegger (1927); Antígona (Anouilh), obra teatral de Jean Anouilh (1946); Antígona (Bertolt Brecht), obra teatral de Bertolt Brecht(1947); Antígonae, ópera de Carl Orff (1949); Antígona Vélez, obra teatral de Leopoldo Marechal (1951); Antígona (Salvador Espriu), obra teatral de Salvador Espriu(1955); Berliner Antigone, obra teatral de Rolf Hochhuth (1963); Antígona Furiosa, obra de Griselda Gambaro (1988); Antigone oder Die Stadt, òpera de Georg Katzer (1991); La tumba de Antígona, assaig de María Zambrano (1983); Antígona (Henry Bauchau), novel·la de Henry Bauchau (1997)...

Art1

Quin moment literari i de quina obra plasma aquesta pintura?

peneloodi

Invocació a la Musa

Llegeix amb atenció aquestes invocacions a la Musa en la literatura grega i comenta la seva pervivència en la literatura posterior. Coneixes altres invocacions al principi d'una obra literària, artística...?


Canta, deessa, la còlera funesta d’Aquil·leu el Pelida, la qual provocà innombrables sofriments als aqueus i precipità moltes ànimes esforçades d’herois a l’Hades, i els convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Així la voluntat de Zeus s’acomplia, des que per primer cop s’enfrontaren barallant-se l’Atrida, cap de guerrers, i el diví Aquil·leu.

HOMER, Ilíada, I, 1-7 (trad. J. Alberich)

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;

molts de dolors, el que és ell, pel gran mar partí en el seu ànim,

fent per guanyà‘ el seu alè i el retorn de la colla que duia;

mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,

car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,

els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de L’Altura,

van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.

Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

HOMER, Odissea, I, 10 (trad. C.Riba)

Muses de Pièria, vosaltres que amb els vostres cants doneu la glòria, veniu i canteu Zeus, adreceu un himne de lloança al vostre pare. Ell fa que els homes mortals siguin ignorats o il·lustres, i que per la seva gràcia siguin coneguts o desconeguts. Zeus que trona en el cel i viu en palaus alteroros fa fàcilment fort a qui vol i amb la mateixa facilitat doblega el qui és fort. També li és fàcil de fer petit el que és abundant i fer important el que és desconegut, i amb la mateixa senzillesa redreça allò que és tortuós i castiga els cors orgullosos. Escolta’ns tu, que ens veus i tens cura de nosaltres. Redreça amb la teva justícia les lleis. I que jo pugui explicar la veritat a Perses.

HESÍODE, Treballs i dies, 1-10 (trad. J.Castellanos)

[...] Musa, recorda’m per quina afronta causada al seu numen,

per quin greuge, la reina dels déus un home forçava,

altament pietós, a provar tants de dols, a escometre

tants d’afanys. ¿Poden cabre al cor celeste tals ires?

VIRGILI, Eneida, I, 12-15 (trad. M.Dolç)

Juguem amb la llengua

Tot utilitzant mots catalans d'origen grec, fes una redacció o un poema amb ells. Com més n'utilitzis millor!


filosofia, poesia, lírica, drama, tragèdia, comèdia, escenografia, microbi, micròfon, microscopi, megalomania, megàfon, talassoteràpia, ...

Medea

Per què creus que Medea d'Eurípides ha tingut i té tanta pervivència? Raona la resposta.

ObertaOdisseaJoma

Comenta les il·lustracions de Joma:



Dibujos odisea from iohannesm

ObertaSòfocles

Quins referents clàssics hi trobes en aquest poema d'Aurora Luque. Quin és el poder de l’amor segons Sòfocles? i segons Aurora Luque?

LA SALA DE ESGRIMA
Eros incombatible en la batalla
Sófocles
Hubo una rara lluvia de polen esa tarde:
lo recogió la prensa.
Le pediste a tu copa
en uno de esos brindis fugaces de la noche
que el tiempo fuera un poco camarada,
que obedeciera a ciertas teorías
sobre su consistencia más elástica (poesía -ficción,
pero quizá se pliegue caprichoso a una moda 
que pudiera borrarle unas arrugas),
que veinticinco siglos fueran reversibles
lo que dura una siesta con su fauno
y gritarle que sí, que era incombatible
y no sólo en el campo de batalla:
en el mismo arsenal, en la sal de esgrima,
en el bar, en las aulas, en las rayas azules
que dibujan bahías con sus buques oscuros.
Y detrás del poeta que recordaba a Sófocles
Eros seguía siendo sin duda incombatible.
Y un igual a los dioses nos parece 
el hombre aquél, en un país nocturno,
que frente a ti se sienta y te contempla.
Los papiros quedaron en el suelo del bar,
y las lanzas partidas en los contenedores,
y los versos, gimientes y rasgados,
en blancos remolinos por la plaza Mitjana.

Pervivencia

Llegeix i comenta la pervivència de la literatura grega en aquest poema:

SECUELA

Impulsados por el imán de la calamidad
merodean y miran como si la casa
quemada fuera de ellos, o como si pensaran
que en algún momento algún escándalo pudiera escurrirse
de un armario asfixiado por el humo;
ni muertes ni heridas prodigiosas
sacian a estos cazadores de vieja carnaza,
de rastro de sangre de tragedia austera.

Madre Medea con su túnica verde
se mueve humilde como cualquier ama de casa por sus estancias en ruinas,
haciendo el inventario
de zapatos calcinados,
de tapicería empapada:
privada de la pira y la tortura,
la multitud le sorbe la última lágrima
y le vuelve la espalda.

Sylvia Plath

Pervivencia Odissea

Llegeix i comenta la pervivència de la literatura grega en aquest poema:

Quan Ulisses, portat pel vent de l’aventura 
i els màgics arts de Circe, pot baixar a l’Avern, 
a la regió glaçada, la del càstig etern, 
dels qui foren retroba la culpa que perdura.

Una corrua d’ombres que gruen per la vida, 
migrant-se deleroses pel negre glop de sang, 
desencarnats per sempre del pobre cos de fang, 
només en resta l’ànima, perduda, esporuguida.

Terra sense retorn, melangiosa i trista, 
lividesa de somnis amb lluors d’ametista; 
troba en la seva mare, ni el record de l’ahir.

Tres cops voluntariós abraçar-la voldria,
i tres cops d’entre els braços com una ombra fugia.
Que el destí dels mortals acaba amb el morir.
.

Carles Pi i Sunyer

La pregunta sense resposta

Traducció1

Llegeix atentament les traduccions catalanes d'uns versos de l'Odissea d'Homer i tot seguit comenta quina t'ha agradat més i per què? A quina conclusió has arribat sobre l'art de traduir?


I digues també per què plores, per què dins ton cor et lamentes 
quan sents parlar de l’atzar dels Argius Danaus i d’Ilion. 
Els déus ho faisonaren, ells han fusat la ruïna 
dels homes, perquè hi hagués també un cant per als homes a néixer. 
     Carles Riba, 1919 

Digues també per què plores i dins el teu cor et lamente 
quan sents parlar de la sort dels dànaus argius i de Troia: 
l’han obrada els eterns, i són ells que a tants la ruïna 
han filat; perquè hi hagi cançons per als homes a néixer. 
      Carles Riba, 1948 

Digues per què plores i et lamentes en l’interior del teu ànim quan sents parlar del destí dels argius, dels dànaus i d’Ílion. Això ho han fet els déus i ells són els qui han filat la desfeta per a aquells homes, perquè servís de tema de cant per a les generacions futures. 
      Joan Alberich, 1998 

Digues què et feia plorar i per què el teu cor gemegava 
en escoltar el destí dels argius, dels dànaus i d’Ílion: 
és com els déus decidiren, i varen filar per als homes 
la destrucció perquè en el futur se’n cantaren poemes. 
     Joan F. Mira, 2011 

Traducció2

Llegeix atentament les traduccions catalanes d'uns versos de la poeta grega Safo de Lesbos i tot seguit comenta quina t'ha agradat més i per què? A quina conclusió has arribat sobre l'art de traduir?

gual que els déus em sembla que aquest home

és, que et seu al davant, aquest que ara

escolta, a frec, la teva veu, car parles

molt delicada,

i el teu somriure agradós; de debò, dintre

del pit el cor em defalleix; si et miro

mal que sigui un instant, ni una paraula

no em ve a la boca,

car la llengua se’m trava, i una fina

foguerada la pell prest em recorre,

res no em veuen els ulls, i les orelles

totes em xiulen.

La freda suor em té, un tremor em guanya

de cap a peus, més lívida que l’herba;

que tinc la mort propera m’afiguro,

ben a la vora.

                                               Safo Llibre I, 1-16 (trad. M. Balash)

 

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’és possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.

 Safo Llibre I, 1-16 ( Trad. Maria Rosa Llabrés)


Aparellament1

Les roques i el mar, el blau és una obra de Salvador Espriu i va sorgir del’encàrrec del pintor Cèsar Estrany, que li va demanar uns textos per acompanyar uns dibuixos sobre diversos personatges de la mitologia clàssica. La primera proposta d’unes cinquanta composicions va acabar en un recull de cent relats sobre la cosmogonia, la teogonia i els relats heroics de la mitologia grega. Explicats pel pescador Arístocles i comentats per alguns personatges dels mites de Sinera –Pulcre Trompel·li, Magdalena Blasi…–, cada un dels relats ens revela algun capteniment propi de la condició humana. Aquest cop us convidem a gaudir de la mirada personal d’Espriu sobre les figures femenines de l’antiguitat en la seva condició de dees, monstres o heroïnes. Aparelleu aquestes heroïnes de la literatura grega a partir de les paraules del poeta?

Seleccio1

La Ilíada i l’Odissea, atribuïdes a Homer, són les obres inicials i més representatives de la poesia èpica grega, la mostra més antiga de literatura europea; han gaudit d’una llarga tradició cultural i han deixat la seva petjada en el llenguatge fins al punt que, fins i tot, la parla diària se n’ha fet eco.

Fes memòria i selecciona el mot o l’expressió equivalent a les definicions donades a partir d’un personatge o fet dels poemes homèrics:

dees

 “Vés-te’n, doncs, i sigues feliç en el centre exacte de la nit, des del teu tron invisible, vora aquell cap que horroritza tothom. Vés-te’n, i jo miraré de fer arreu el teu treball, quan els dies de sol arribin.Excepte a Lavínia i a les terres que li són properes, esteses arran del mar fora de l’abast de les meves cames de vella. Allí no hi haurà mai més primavera, el repòs de la tarda damunt els sembrats. No hi haurà sembrats. Cada cosa té el seu preu, que els innocents tothora han de pagar. Ho lamento fins al plor, però l’edat em pesa, m’afeixuga, i no m’és tampoc lícit, ni si procurava d’esforçar-me encara més,de canviar en benigna la sort d’aquell poble, davant la veu que escolto, l’advertiment enemic dels establerts,venerables, sants, profundíssims misteris.” (Salvador ESPRIU, Les roques i el mar, el blau)

Eco1

De quin poema és pervivència  Aurora Luque amb Definición de abrazo, dins Transitoria 1997?

- No temerás los odres destapados de Eolo.
Los vientos se entrecruzan tras los mares,
viajan en las borrascas, pulsan olas turgentes,
despeinan deportistas y palmeras.
Los abrazos son vientos concentrados y sabios
- mi noto tú mi céfiro mi bóreas.
No temerás las calles arrasadas,
los bosques descuajados, los altos oleajes.
No temerás los odres destapados de Eolo.

Personatgesfemenins1

De quin personatge femení es tracta?

Esdevindré la santa per excel·lència, l’única santa indiscutible de l’antiguitat. Però jo endevino qui sóc de debò, trista i conca, fadrina de cara allargassada i dura. L’ingenu i lleial nuvi? Un pobre noi, joguina de la política del seu pare. Afirmen que ens estimem, i el pretès amor no és més que un ordit d’interessos, uns fils bellugats per un lúcid cervell. No puc suportar l’oncle: vet ací la meva veritat fonamental.  (Salvador ESPRIU, Les roques i el mar, el blau)

Personatgesfemenins2

Qui és aquesta muller?
Després de tornar-se a conèixer i de dormir, marit i muller, quan el palau era fosc i en silenci, varen conversar. L’un i l’altra trobaven difícil de resumir en unes quantes hores el que havien passat, i sobretot el que havien pensat, durant aquells últims vint anys, i més potser el viatger, que tant havia navegat,naufragat i vist. Tal vegada perquè a la dona, sense moure’s de casa, li havia vagat de teixir i desteixir i cavil·lar. Prudents i sagaços, sabien el punt dolç del que convenia que es contessin, del que importava de callar i del que els abellia d’oblidar. (Salvador ESPRIU, Les roques i el mar, el blau)

Personatgesfemenins3

Qui és la infidel assassina en el teatre grec?
Just en sortir del bany, una serventa l’ha assabentada de la mort de l’home que ella sempre va estimar,una mort que tots dos pressentien propera. La dona ha creuat els braços damunt del pit, inclina amb resignació el cap gairebé fregant l’espatlla dreta, tanca els ulls i recorda, endinsada en el seu íntim mirall, la serenor del passat. Però no s’hi aturarà gaire, perquè endevina el llarg i complex futur que l’espera. (…) És massa intel·ligent per sentir-se enemiga dels vencedors. Admet només circumstancials adversaris, pobres nàufrags com ella mateixa, en l’aiguabarreig darrer. Mira de salvar el fill que li queda. Procurarà de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d’altres unions que no desitja. (…) I nosaltres,admiradors d’aquesta bella i coratjosa figura, ens apressem a acompanyar-la amb un respectuós silenci.

(Salvador ESPRIU, Les roques i el mar, el blau)

Personatgesfemenins4

D'Homer a Maragall, qui és?

Filla, que no em sents? És que la meva veu no és prou forta? Sembles com encantada. Hum, has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc prohibit. (…) Per què no em respons? Vespreja i les estrelles començaran a sortir i s’estendran per tota la volta del cel, i l’aire serà un punt dolç massa fresc. No has d’esperar res ni ningú que no sigui dintre el país. Ni tan sols la visita quotidiana de l’amable príncep que demà, si els déus ho volen, serà el teu marit.

(Salvador ESPRIU, Les roques i el mar, el blau)

Personatgesfemenins5

L’heroi se’n va anar i ja deu haver arribat a la seva illa, a la fi de la seva navegació. Mai més no coneixeré ningú com ell, tan astut i tan home, un home de debò. Ho era tant, que no va caldre convertir-lo, com els altres, en porc. (…) Tan sols en aquell hàbil i enginyós aventurer vaig trobar reunides totes les qualitats i forces per les quals jo glatia. (Salvador ESPRIU, Les roques i el mar, el blau)

Personatgesfemenins6

Aquesta sí que és boja”, va afirmar la senyora Magdalena Blasi. “On va amb l’exhibició desvergonyida de pits i melic i amb les mans tan estranyament ocupades. Sembla que agiti un parell de capgrossos, d’aquells que desfilaven a les processons del Corpus (…)”, es lamentava la senyora Tecleta Marigó. “Les testes són les dels seus propis fills, que ella, en matar-los, tallava”, aclaria Pulcre Trompel·li. “I fugi! No m’esgarrifi, que no en tinc ganes”, va renyar la senyora Magdalena Blasi. (…)“Tanmateix, la màgica pararia, en morir, a l’infern”. “Doncs miri, no”, rectificava Pulcre. “Els déus li varen concedir la immortalitat i la varen aparellar, als Camps Elisis, amb Aquil·les.” (Salvador ESPRIU, Les roques i el mar, el blau)