PER QUÈ CLÀSSIQUES DIGITALS?

Allò més enriquidor de l’experiència TIC és la bidireccionalitat del canal de comunicació. Ara, a través d'aquest canal, els meus alumnes em poden lliurar directament els treballs, de forma pública (accessibles per a tothom) o privada, i poden publicar els seus propis articles, comentaris i respostes referent als treballs d'altres companys o de fets i notícies de l’actualitat. Des d’un punt de vista didàctic, representa un incentiu molt important per seduir tots els alumnes: a uns quants per fomentar l’excel·lència, ja que han elaborat i compartit comentaris i treballs que, sovint, la dinàmica del dia a dia no permet; altres s’han esforçat simplement per veure publicat el seu treball, cosa que d’altra manera no ho haguessin fet. L'ús de les TIC m'ajuda a integrar els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) i als de currículum adaptat (PI), així com als immigrants nouvinguts. De forma molt resumida, i a risc d'incitar cert debat, puc afirmar que l'alumne/a brillant respon bé davant qualsevol tècnica pedagògica, moderna o tradicional, mentre que l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge o desmotivat només rendeix a les meves classes a partir de les TIC. Ara a classe tothom treballa, hi ha pau i harmonia. Els interessa el que fan, col·laboren i s'hi involucren.

La vertiginosa carrera de nous invents i tècniques durant tot el segle XX, amb l’aparició i generalització de mitjans com la ràdio, el cine i la televisió, culmina a finals de segle passat amb l'eclosió de l’era digital. Internet, videojocs, PDA's, reproductors Mp4, mòbils d’última generació formen part de la nostra vida, i encara més de la dels nostres alumnes. Ells són de ple nadius digitals, educats en un món audiovisual i mediatitzat, als qui hem d'ofertar un ensenyament basat en els nous recursos i mitjans TIC, en què se sentin còmodes per proximitat generacional i perquè d'antuvi reconeguin els estris de treball. De la mateixa manera que, avui en dia, pocs joves veiem pel carrer o en transports col·lectius amb una ràdio de butxaca, davant la generalització dels MP4, molts estudiants ens rendiran millor davant el monitor que en un full de paper o davant una PDI que a la pissarra tradicional.

Un dels objectius perseverants de la meva activitat docent és encaminar els meus alumnes a redescobrir molts dels nexes existents entre el món clàssic i el món actual; així com la pervivència de les arrels clàssiques en el camp de les arts, la música, el teatre, el cinema; a fomentar el plurilingüisme a partir del llatí i del grec etc. Gràcies a les TIC, aquests objectius esdevenen més factibles, ja que amb la globalització i la socialització de la xarxa podem accedir a recursos i continguts d'arreu i treballar en projectes col·laboratius estatals i europeus.

Sovint, en boca dels sociòlegs hem escoltat la transcendència que per als adolescents té el fet d'assolir un sentit de pertinença a un determinat col·lectiu o grup, que ajudi a esponjar els possibles dèficits d'atenció familiar patits. Sens dubte, l'espai aula és una d'aquestes comunitats de referència per als adolescents que, sense obviar els riscos d'exclusió inherents, amb les TIC disposen de la seva vessant virtual i esdevenen un lloc de recolzament i de reforç de la identitat. Des de la ESO fins a segon de batxillerat se senten segurs: pertanyen al grup de clàssiques. Saben que no són rars, a altres centres n'hi ha més i fora de les nostres fronteres també; d'aquí les col·laboracions obertes a tothom que ho desitgi i la participació en projectes europeus com Radices Europae. Així va néixer i continua el bloc dels estudiants Aracne fila i fila.